La castanya voladora, 2ª part!!!!!!!

I...., sabeu que va pasar? que l´obstacle cada vegada es feia més i més gran i la castanya es sentia més petita, i més petita,no podia pujar! i va rodolar fins al terra.
I llavors es va sentir tan petita i sola que va començar a plorar

;
Pot ser plorar no es tan dolent!, pot ser caure fins a terra i enfonsar-se es una manera de creixer i saber amb on vols anar,a vegades no trobem el camí!!
La castanya tenia por!,s´havia perdut!!!! i va trobar una carbassa!!

La carbassa, la va mirar i li va dir: et puc ajudar?, la castanya va aixecar els ulls i li va contestar, ningú em pot ajudar!, vols estar amb mi?, no sé a on vaig i tinc por, no tinc res per donarte, no puc prometre res,doncs no sé qui sóc! no crec en res!!!. L´únic que tinc clar, es que necessito pensar, estar sola , necessito trobarme i quan ho tingui tot clar et vindré a buscar.
CONTINUARÁ